Anglès Francès Italià Espanyol

La imatge de Nostra Senyora de Meritxell

Talla de la antigua imagen desaparecida en el incendioLa imatge que en l’actualitat es pot veure al santuari i que és venerada pels fidels i peregrins és una fidel reproducció de la talla romànica desapareguda la nit del 8 de setembre de 1972, en l’incendi que afectà greument al santuari.

La santa imatge que va desaparèixer a conseqüència de l’incendi era una talla romànica del segle XII, de fusta policromada, la qual situaven els experts com una de les més antigues d’aquella zona pirenaica. Seguda solemnement en actitud hieràtica, sosté a la falda al nen que aixeca la mà esquerra igual que la Mare. Portava una corona de cinc florons al cap sobre un vel blanc que li cobria el cap i les espatlles. Com altres imatges de l’època, conegudes com de la “mà llarga”, la Mare tenia la mà dreta exageradament gran i llarga, emfatitzant  l’acció d’acollir i el signe de benedicció.
El nen, que repeteix el gest de la Mare, va descalç a diferència d’aquesta, que portava uns grans esclops.

La talla actual representa fidelment els trets característics de la talla desapareguda, recollint els conceptes i les idees que l’artista medieval desitjava transmetre: la disposició de la figura de la Mare, simbolitzant la salvaguarda i protecció que una mare dóna als seus fills; els ulls de la mare, exageradament ressaltats, expressen eternitat i espiritualitat, i la desproporció antinatural intencionada representa la realitat veritable i transcendent del que és diví. Aquests ulls imperfectes i vigilants, permeten, tot i que el visitant no la miri, que ella sí que el vegi; i per últim, el calçat que duu, uns típics esclops que usaven els pagesos de muntanya.
El missatge de l’artista és clar: la Verge de Meritxell, reina del cel i de la terra, és la dona senzilla i humil que estima a tothom per igual.

 


Tornar